Aristòtil va ser potser el primer filòsof a abordar l'estudi sistemàtic de les categories escrivint un llibre sobre elles, i el seu enfocament en línies generals és materialista i que concep les categories com a reflex de les propietats generals dels fenòmens objectius. Segons Aristòtil, les categories són:
Substància: És la base primària, invariable de tot el que existeix, conservada malgrat totes les transformacions, a diferència dels objectes i fenòmens concrets subjectes a canvis, és l'essència més general i profunda, la causa i fonament no es troben fins i tot en alguna una altra cosa, sinó en ella mateixa. Exemples de substàncies poden ser: Sòcrates, el Papa, el planeta Venus, aquesta illa, etc.
Quantitat: Magnitud, nombre, extensió, ritme en que els processos transcorren, grau de desenvolupament de les propietats, etc. La quantitat és una determinació de les coses gràcies a la qual aquesta pot dividir (real o mentalment), en parts homogènies i heterogènies.
Qualitat: És allò en virtut de tot això algú té alguna cosa, és a dir, per a Aristòtil això era una cosa que la gent i els objectes tenen. Es pot entendre aquesta concepció entenent que les qualitats són propietats, com vermell, blau, aspre, pesat, etc.
Relació: És moment necessari d'interconnexió de tots els fenòmens, conduït per la unitat material del món, les relacions entre les coses són tan objectives com les coses mateixes. Les coses no existeixen al marge de la relació, aquesta és sempre una relació de coses. L'existència de tota cosa, les seves peculiaritats i propietats objectives.
Lloc: És l'espai ocupat o que pot ser ocupat per un cos qualsevol. Lloc que en una sèrie d'ordenada de noms ocupa cadascun d'ells. El lloc és el referent a una porció de l'espai (ubicat això en la noció de exterioritat infinita) en la qual pot estar un objecte o cos.
Temps: La matèria, en el seu moviment, manifesta cicles. La magnitud que aquesta propietat genera se'n diu temps. El temps és la magnitud física que mesura la durada o separació de les coses subjectes a canvi, és a dir, el període que transcorre entre dos esdeveniments consecutius que es mesuren d'un passat cap a un futur, passat per un present.
Situació: Acció i efecte de situar o situar-se. Disposició d'una cosa respecte al lloc que ocupa. Realitat que requereix d'una resposta; pot ser un problema que s'ha de solucionar, una elecció entre dues alternatives o la simple necessitat de donar una resposta verbal.
Condició: Situació o circumstància indispensable per a l'existència d'una altra. Circumstàncies que afecten a un procés a l'estat d'una persona o cosa. Cada cosa sobre la terra està condicionada per factors aliens i no aliens a aquesta cosa.
Acció: És el necessari perquè es produeixi un efecte en les coses, és el arjé manifestat per la matèria per fer efecte en els processos de l'esdevenir en les persones i coses. Es pot diferenciar segons el lapse de temps considerat en acció instantània, acció mitjana, etc.
Passió: Es refereix a les emocions o sentiments molt intensos. És un estat positiu en el qual es troba el subjecte. La passió també es pot definir com l'afició o l' interès profund sobre un tema. També s'associa al que se sent quan hi ha una motivació o apassionament per l' interès en una fita a assolir.
Kant
Kant planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en esquemes espacials (segons les tres dimensions) només després d'aquest ordenament en que aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, és a dir, les percepcions. Kant, en base a l'exposat anteriorment estableix que les categories són: Causa i Efecte.
Causa: Causa és tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.
Efecte: És el canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.
La relació existent entre causa i efecte és només un aspecte, encara que molt important, de la interdependència existent entre tots els objectes que formen la totalitat que anomenem realitat objectiva. És només en aquest context més ampli de la interacció universal que adquireixen el seu valor científic aquestes dues categories.
Amb Kant les categories canvien radicalment de sentit i passen a ser enteses com:
Formes pures: Sense contingut, ja que no reflecteixen cap característica de la realitat objectiva. Hi ha un divorci total entre ells i la realitat objectiva.
Formes necessàries: Per aconseguir el coneixement racional i científic. Són condicions de possibilitat d'aquest coneixement.
Formes subjectives: A priori, ja que són patrimoni previ de tot enteniment humà, és a dir, del que Kant anomena el "jo transcendental".
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa
No hay comentarios:
Publicar un comentario