Act 52: Què és la il·lustració?

Kant ens ofereix una definició d'il·lustració: sortida de l'home del seu acte culpable minoria d'edat.
La major aspiració de la Il·lustració s'expressa per tant en una paraula: autonomia que és la capacitat de pensar per un mateix.
Kant identifica diverses barreres perquè aquesta autonomia arribi a realitzar-se. En primer lloc caldria referir-se a les internes: la mandra, la covardia, i també el costum poden portar-nos a renunciar a qualsevol classe de pensament autònom.
Les barreres externes poden identificar fàcilment en totes aquelles autoritats que es beneficien de la heteronomia.
La presa de consciència de la llibertat, l'autonomia i l'emancipació que ens presenta Kant xoca amb una contradicció: totes les invitacions a pensar per nosaltres mateixos conviuen amb trucades permanents a l'obediència. La vida social i política ens condueix a la uniformitat.
Estableix dos diferents de raó:
1) La discussió pública i lliure de tots els temes que sigui necessari per part de persones que tinguin una formació prèvia.
2) L'ús privat de la raó podria entendre, com l'obediència racional.
Hem de complir amb els nostres deures i obligacions socials, però hem igualment exercir públicament la capacitat d'exposar i desenvolupar el nostre propi pensament.
Tots hem de complir amb aquestes normes, en la nostra dimensió de ciutadans, funcionaris de l'estat o simplement de membres d'una societat.
La Il · lustració converteix així en una tendència inherent a l'ésser humà, a la qual no podem renunciar, i qualsevol decisió o llei ha d'estar permanent subjecta a la discussió pública.
Kant entén la Il·lustració com un procés lent, gradual i costós.
Una de les majors contribucions a la història i al progrés de la humanitat consisteix precisament en prendre consciència de la importància de la Il · lustració a tractar d'estendre.
Així, l'estat ha de protegir i estendre la Il·lustració, que Kant entén com un procés imparable de la història.
Proposa que els ideals il·lustrats guien la seva marxa, encara que aparentment la irracionalitat o la destrucció primer sobre la llibertat, la raó o la dignitat humana.
La història, avança d'una manera dialèctic i ens condueix cap a una gran unió cosmopolita de pobles.
El final de la història coincidiria amb la realització de la Il · lustració en la qual tots els éssers humans obrarien de forma autònoma i amb el deure com a única motivació.

Aquest filosof el podem comparar amb Descartes:
Kant dóna importància a les idees basades en l'experiència ia les idees innates, però Descartes, només la hi dóna a aquestes últimes.
El mètode utilitzat per Descartes és deductiu i el de Kant és el mètode hipotetic-deductiu, ja que combina la racionalitat i l'experiència.
La ètica de Descartes: Per a ell, tenia més importància el pensar que l'actuar i Kant dóna suport al que les nostres accions han de ser generalitzades, és a dir, fer només el que a nosaltres ens agradaria que ens fessin.
Per a Kant l'ètica no és material i per a Descartes si, perquè persegueix un fi o recompensa.