Act 56: Comentari del text de John Stuart Mill

Idees principals:

En aquest fragment, la idea principal on és centra Mill és que la felicitat no tant sols és un fi sinó que aquesta també la trobem en els mitjans i camins que emprenem per arribar a aconseguir-la. La felicitat es el desig de l'home i és el seu objectiu en la vida, arribar la felicitat.

Títol:

La felicitat és un procés.

Anàlisi:

Mill afirma que l'objectiu de les persones és arribar a la felicitat al llarg de la seva vida i per arribar a aquesta utilitza un seguit de camins i mitjans que diu que són l'experiència i el coneixement. Planteja que les persones hem de valorar aquets camins per aconseguir la felicitat ja que no tant sols aquesta es troba al final del camí, sinó que en ells també trobem la felicitat. Les persones creiem que serem feliços feliços i si no arribem a assolir-los no arribem a aquesta felicitat que volem aconseguir.

Comparació:

Podem comparar a Mill amb Kant ja que aquest diu que les persones ens movem pel nostre deure i Mill defensa que les persones ens deixem portar pels nostres sentiments. El tema de la felicitat el podem comparar clarament amb Epicur ja que ell centrava la seva filosofia en cercar la màxima felicitat pel major nombre de persones com Mill.

Act 55: Comentari de text pàgina 191

Idees principals:

En aquest text Kant afirma que els conceptes de espai i temps són a priori, no depenen de l'experiència. Ho podem observar en el fet que els objectes existeixen quan a partir dels sentits els podem observar i això no ho podem observar amb el temps ni l'espai així que no venen condicionats per aquesta.

Títol:

Independent a l'epriència, espai i temps.

Anàlisi:

Aquest text és un text adaptat de J. Hartnack de Breve historia de la filosofía trobem el conceptes d’espai i temps que el filòsof Kant afirmà com a proposicions a priori.

Kant mostra en el text la diferència entre l'espai ocupat per les coses i l'espai ocupat pel propi espai. Les coses, tots sabem que ocupen un espai en l'espai però sembla bastant incoherent dir que l'espai ocupa un espai en el seu propi espai i per a Kant es erroni arribar a aquesta conclusió que l'espai ocupa el seu espai així que podem determinar que l'espai en si és un concepte a prori i no necessita l'experiència. Per aquest motiu, si no utilitzem aquests arguments per arribar a la conclusió de l'existència de l'espai, tampoc els podem utilitzar per definir que un objecte existeix quan ocupa un lloc a l'espai. Conclou el text dient que tot el que sigui cert per l'espai, ho serà pel temps.

Act 54: Diferències entre les categries de Kant i Aristòtil

Aristòtil

 Aristòtil va ser potser el primer filòsof a abordar l'estudi sistemàtic de les categories escrivint un llibre sobre elles, i el seu enfocament en línies generals és materialista i que concep les categories com a reflex de les propietats generals dels fenòmens objectius. Segons Aristòtil, les categories són:

 Substància: És la base primària, invariable de tot el que existeix, conservada malgrat totes les transformacions, a diferència dels objectes i fenòmens concrets subjectes a canvis, és l'essència més general i profunda, la causa i fonament no es troben fins i tot en alguna una altra cosa, sinó en ella mateixa. Exemples de substàncies poden ser: Sòcrates, el Papa, el planeta Venus, aquesta illa, etc.

Quantitat: Magnitud, nombre, extensió, ritme en que els processos transcorren, grau de desenvolupament de les propietats, etc. La quantitat és una determinació de les coses gràcies a la qual aquesta pot dividir (real o mentalment), en parts homogènies i heterogènies.

Qualitat: És allò en virtut de tot això algú té alguna cosa, és a dir, per a Aristòtil això era una cosa que la gent i els objectes tenen. Es pot entendre aquesta concepció entenent que les qualitats són propietats, com vermell, blau, aspre, pesat, etc.

Relació: És moment necessari d'interconnexió de tots els fenòmens, conduït per la unitat material del món, les relacions entre les coses són tan objectives com les coses mateixes. Les coses no existeixen al marge de la relació, aquesta és sempre una relació de coses. L'existència de tota cosa, les seves peculiaritats i propietats objectives.

Lloc: És l'espai ocupat o que pot ser ocupat per un cos qualsevol. Lloc que en una sèrie d'ordenada de noms ocupa cadascun d'ells. El lloc és el referent a una porció de l'espai (ubicat això en la noció de exterioritat infinita) en la qual pot estar un objecte o cos.

Temps: La matèria, en el seu moviment, manifesta cicles. La magnitud que aquesta propietat genera se'n diu temps. El temps és la magnitud física que mesura la durada o separació de les coses subjectes a canvi, és a dir, el període que transcorre entre dos esdeveniments consecutius que es mesuren d'un passat cap a un futur, passat per un present.

Situació: Acció i efecte de situar o situar-se. Disposició d'una cosa respecte al lloc que ocupa. Realitat que requereix d'una resposta; pot ser un problema que s'ha de solucionar, una elecció entre dues alternatives o la simple necessitat de donar una resposta verbal.

Condició: Situació o circumstància indispensable per a l'existència d'una altra. Circumstàncies que afecten a un procés a l'estat d'una persona o cosa. Cada cosa sobre la terra està condicionada per factors aliens i no aliens a aquesta cosa.

Acció: És el necessari perquè es produeixi un efecte en les coses, és el arjé manifestat per la matèria per fer efecte en els processos de l'esdevenir en les persones i coses. Es pot diferenciar segons el lapse de temps considerat en acció instantània, acció mitjana, etc.

Passió: Es refereix a les emocions o sentiments molt intensos. És un estat positiu en el qual es troba el subjecte. La passió també es pot definir com l'afició o l' interès profund sobre un tema. També s'associa al que se sent quan hi ha una motivació o apassionament per l' interès en una fita a assolir.


Kant

 Kant planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en esquemes espacials (segons les tres dimensions) només després d'aquest ordenament en que aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, és a dir, les percepcions. Kant, en base a l'exposat anteriorment estableix que les categories són: Causa i Efecte.

Causa: Causa és tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.

Efecte: És el canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.

 La relació existent entre causa i efecte és només un aspecte, encara que molt important, de la interdependència existent entre tots els objectes que formen la totalitat que anomenem realitat objectiva. És només en aquest context més ampli de la interacció universal que adquireixen el seu valor científic aquestes dues categories.

Amb Kant les categories canvien radicalment de sentit i passen a ser enteses com:
Formes pures: Sense contingut, ja que no reflecteixen cap característica de la realitat objectiva. Hi ha un divorci total entre ells i la realitat objectiva.
Formes necessàries: Per aconseguir el coneixement racional i científic. Són condicions de possibilitat d'aquest coneixement.
Formes subjectives: A priori, ja que són patrimoni previ de tot enteniment humà, és a dir, del que Kant anomena el "jo transcendental".

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa

Act 53: Coneixement parteix de l'experiència

Idees principals

En aquest text, Kant exposa que tot el coneixement de les persones comença a partir de l'experiència però no vol dir que tot tingui que prescindir d'aquesta i el que vol el filòsof és investigar si hi ha un coneixement independent de l'experiència i de les impressions.

Títol:

El nostre coneixement és basa en l'experiència.

Anàlisi: 

Aquest fragment correspon al llibre de la Crítica de la raó pura de Kant. Argumenta que a partir de la nostre pròpia experiència generem el nostre coneixement ja que som essers que ens movem en un mon ple d'imatges i impressions i aquestes fan crear la nostre pròpia experiència i el nostre coneixement. El coneixement es constitueix a partir de dos elements: el que rebem a través de les impressions captades, i allò que produïm mitjançant la nostra facultat de coneixement. Kant afirma que tot i que el nostre coneixement comenci a partir de l'experiència, no vols dir que aquesta sigui l'iniciadora de la resta de les coses així que acaba la seva reflexió dient que cal investigar per descobrir si hi ha un coneixement independent de l'experiència que es distingeixi dels coneixement empírics.

comparació:

Aquesta idea la podem comparar amb la idea de Hume ja que afirma que el coneixement comença a partir de l'experiència i aquesta participa en el coneixement ja que aporta informació i afirma que el coneixement està produït pels sentits. Kant coincideix amb que, a partir de l'experiència és genera el nostre coneixement però comparteix el mateix pensament sobre que aquest coneixement està produït pels sentits.

Act 52: Què és la il·lustració?

Kant ens ofereix una definició d'il·lustració: sortida de l'home del seu acte culpable minoria d'edat.
La major aspiració de la Il·lustració s'expressa per tant en una paraula: autonomia que és la capacitat de pensar per un mateix.
Kant identifica diverses barreres perquè aquesta autonomia arribi a realitzar-se. En primer lloc caldria referir-se a les internes: la mandra, la covardia, i també el costum poden portar-nos a renunciar a qualsevol classe de pensament autònom.
Les barreres externes poden identificar fàcilment en totes aquelles autoritats que es beneficien de la heteronomia.
La presa de consciència de la llibertat, l'autonomia i l'emancipació que ens presenta Kant xoca amb una contradicció: totes les invitacions a pensar per nosaltres mateixos conviuen amb trucades permanents a l'obediència. La vida social i política ens condueix a la uniformitat.
Estableix dos diferents de raó:
1) La discussió pública i lliure de tots els temes que sigui necessari per part de persones que tinguin una formació prèvia.
2) L'ús privat de la raó podria entendre, com l'obediència racional.
Hem de complir amb els nostres deures i obligacions socials, però hem igualment exercir públicament la capacitat d'exposar i desenvolupar el nostre propi pensament.
Tots hem de complir amb aquestes normes, en la nostra dimensió de ciutadans, funcionaris de l'estat o simplement de membres d'una societat.
La Il · lustració converteix així en una tendència inherent a l'ésser humà, a la qual no podem renunciar, i qualsevol decisió o llei ha d'estar permanent subjecta a la discussió pública.
Kant entén la Il·lustració com un procés lent, gradual i costós.
Una de les majors contribucions a la història i al progrés de la humanitat consisteix precisament en prendre consciència de la importància de la Il · lustració a tractar d'estendre.
Així, l'estat ha de protegir i estendre la Il·lustració, que Kant entén com un procés imparable de la història.
Proposa que els ideals il·lustrats guien la seva marxa, encara que aparentment la irracionalitat o la destrucció primer sobre la llibertat, la raó o la dignitat humana.
La història, avança d'una manera dialèctic i ens condueix cap a una gran unió cosmopolita de pobles.
El final de la història coincidiria amb la realització de la Il · lustració en la qual tots els éssers humans obrarien de forma autònoma i amb el deure com a única motivació.

Aquest filosof el podem comparar amb Descartes:
Kant dóna importància a les idees basades en l'experiència ia les idees innates, però Descartes, només la hi dóna a aquestes últimes.
El mètode utilitzat per Descartes és deductiu i el de Kant és el mètode hipotetic-deductiu, ja que combina la racionalitat i l'experiència.
La ètica de Descartes: Per a ell, tenia més importància el pensar que l'actuar i Kant dóna suport al que les nostres accions han de ser generalitzades, és a dir, fer només el que a nosaltres ens agradaria que ens fessin.
Per a Kant l'ètica no és material i per a Descartes si, perquè persegueix un fi o recompensa.

Act 51: Ciències morals

Idees principals

Aquest text pertany al filòsof escocès Hume i és un fragment de l'obra titulada Investigació sobre els principis de la moral i parla sobre la seva teoria de la moral. Defensa el concepte de moral i diu que ens ajuda a distingir entre el bé i el mal i ens aporta un seguit de sentiments.

Títol:

Relació directe entre moral i sentiment.

Comentari:

Aquest fragment de Hume és centra en la moral i afirma que l'única manera de podre diferencia el be i el mal és a partir dels sentiments generats per la moral i no com altres filòsofs que és centraven en la raó. Hume, en la seva moral, el que vol aconseguir es una felicitat per la comunitat, és a dir, per al major felicitat pel major nombre de persones. En la part final del text, podem observar la diferència que estableix Hume entre una virtut i un vici. Un vici és una acció que ens crearà un sentiment d'aprovació i un vici és una acció que genera un sentiment de desaprovació. Hume el que vol es orientar a la bona decisió per així aconseguir una bona aprovació per part del col·lectiu i la màxima felicitat per la comunitat.

Comparació:

Mill està a favor del pensament de Hume sobre la felicitat, ell el que vols es posar-se a la pell de les altres persones i aconseguir la major felicitat per al major nombre d'habitants. Els dos filòsofs estan a favor de que nosaltres ens movem en busca del plaer i fugim del dolor.

Act 50: Principi de causalitat

Idees principals:

Aquest fragment pertany a l'Abstract del filòsof escocès David Hume i explica la relació entre causa i efecte amb un exemple, les boles de billar. Explica el moviment de les boles de billar, quan una bola topa amb una altre, aquesta és mou, relació de causa i efecte, el moviment d'una bola és produeix a partir del contacte amb una segona.

Títol:

Causa i efecte.

Anàlisi:

Hume, en aquest fragment és centra en la relació de causa i efecte i l'explica a partir de l'exemple de les boles de billar. Una bola, a la taula de joc, està en moviment i l'altre està estàtica. Aquest estat de la segona bola és veu alterat quan entra en contacte la segona bola amb ella i de estar quieta, passa a estar en moviment. El moviment de la bola estàtica és posterior a la topada entre les dues boles i el moviment de la primera bola, es anterior a la topada i el moviment de la segona, així que cal establir la relació de causa i efecte entre les dues boles. En aquesta situació, no influeix el material, l'objecte... ja que amb les mateixes circumstàncies, els resultats que és generen són els mateixos. Amb l'experiment de les boles de billar s'ha arribat a la conclusió que el moviment de la primera bola és la causa del efecte que és portarà a terme amb la segona bola en moviment ja que hi ha una relació entre la causa i l'efecte. Els nostres coneixement ens aporten aquesta relació de causa i efecte però Hume arriba a la conclusió que a partir d'una causa no podem arribar a un efecte perquè potser en un futur, de les mateixes causes no se'n derivin els mateixos efectes, es probable que siguin els mateixos però no es cert.

Comparació:

Amb el pensament de Hume, que els efectes en el temps poden ser diferents a les mateixes causes, és a dir, ens trobem en un món canviant, el podem comparar amb Heràclit, que defensava el canvi costant de les coses en el pas del temps.