Act 39: La teoria hilemòrfica d'Aristòtil

Aquest fragment pertany a l'obra Metafísica del filósof del segle IV, Aristòtil.

Aquest text parla sobre la filosofia primera, que s'encarrega d'estudiar l'ésser tal com es amb les seves característiques i valors.

Es diferència de les altres ciències perquè la majoria només mires l'ésser des d'un punt de vista i la metafísica estudia l'èsser com una substància que sufreix un seguit d'accidents.

Aquets accidents depenen de la substància, es a dir, de l'ésser. L'ésser pot existir per si mateix sense la necessitat dels accidents ja que és la subtància.

Act 38: La temprança en la societat

Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, va ser escrit en la seva etapa de maduresa.

El tema principal d'aquest fragment és la comparació entre tempraça, saviesa i coratge.

En aquest fragment es pot observar el diàleg que mantè Sócrates amb Glaucó.

Les virtuds que són representades les trobem distribuides de diferent manera en les classes socials de la societat.

La saviesa i el coratge no les podem trobar en totes les classes socials, només en grups de privilegiats com són els filòsofs, però per altra banda tenim la temprança que es una virtud que la trobem en tots els essers de manera igual, la trobem a forts, rics...

En una societat tothom te temprança, pero no tots tenen saviesa i coratge, els filòsofs són els privilegiats que reunèixen els tres valors importants.

Act 37: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'estat.

Aquest fragment XVI pertany al llibre IV de la República de Plató. Correspon a la seva etapa de maduresa.

Està constituit basicament per un diàleg de Sòcrates.

Sòcrates en el diàleg ens explica l'anima i les diferents parts d'aquesta i Platò fa referència als diferents estaments de la ciutat i les diferents qualitats.

En aquest fragment s'arriba a la conclusió que si la ciutat és justa és degut a que la gent de cada nivell social fa el treball que li pertoca i te les cualitats soficients per poder portarlo a terme correctament.

En el text es defenta la justicia de les persones i per aconseguirla cada persona ha de fer el que li pertoca en la societat en la que viu.

Plató al final del text fa una referència al govern i el jutja pel seu comportament irracional, portant a terme un comportament de prudencia.

Act 37: Coneixement racional

El text pertany a Plató i es troba dins de l'obra de Cràtil que correspon a l'epoca de maduresa on va començar ha introduïr els seus propis mètodes.

En aquest text Plató ens fa referència al coneixement de le coses i explica que si res es mantè, es a dir, està en un camvi, no podem establir el coneixement en si mateix.

En el món sensible, es a dir, en el món dels objectes no podem captar el coneixement ja que com he dit hi ha una situació de constants canvis.

Plató acaba argumentant que l'única manera d' arribar a aconseguir un coneixement de les coses es a partir del món intel·ligible, el món de les idees.

Aquesta teoría de Plató la podem relacionar amb la d' Heràclit ja que afirma que el món està en un constant canvi i també la podem relacionar amb la teoría de Parmènides però aquest perquè considera que el món no està sotmés a canvi.

Act 36: Demiürg com a causa ordenadora del món.

Aquest fragment de Plató ens parla sobre el Demiürg com a causa ordenadora del món.

Ens aquest text ens fa referència a que tot allò que existeix ho fa per alguna raó. A partir de les idees, el Demiürg actua i crea les coses. El món es una cópia de les idees.

Els Demiürg s'encarrega d'ordenar les idees per configurar el nostre món. Els món es una cópia del món de les idees, un món perfecte, així que el nostre món és lo més bell que s'ha arribat a crear.

Si el Demiürg s'hagués centrat en un model sotmès al naixement, aquestes obres creades ja no serien belles. Aixó significa que el nostre món podria ser la imatge d'un altre món.

Act 35: Ciència (episteme) i Opinió (doxa)

Aquest text pertany al llibre V de la República de Plató. és un diàleg sobre la teoria del coneixement. Es un llibre que el va escriure en la seva època de maduresa.

Aquest diàleg começa amb l'afirmació que els únics coneixedors de la veritat són els filòsofs, ja que les demés persones no coneixen les idees de bellesa, coneixen el concepte, la bellesa visual però no les idees, es limiten a dir que les coses són belles pero el concepte no l'arriben a coneixer.

Els objectes del món sensible no són fiables per l'idea de bellesa ja que es troben en un món canviant. El veritable coneixement no es pot reduir a les coses que canvien, pero si a allò que no canvia.

El filosof ha actuar com una mena de tutor que guia a les demés persones a arribar a la idea de coneixement de la veritat.

Act 34: Mite de la Caverna.

Aquest text pertany al Mite de la caverna de Plató que es troba dins del llibre de la República. En aquest fragment és Sòcrates qui parla, ja que, Plató va rebre una gran influència d'ell.

Aquest text tracta d'un conjunt de presones que estan lligats i l'únic que poden veure de l'exterior són ombres reflexades per persones que passaven i es reflectava l'imatge gràcies al foc. El que veuen el presoners es el que creuen que és la realitat però realment no ho és. En el mite de la caverna podem diferenciar l'àmbit sensible que correspón a la zona dels presoners i les ombres representades al mur i l'àmbit intaligible que correspón a la zona exterior on realment trobem la realitat.

Els presoners no coneixen la vertadera veritat ja que mai han sortit de la caverna i no poden actuar davant una realitat que no coneixen . Els presoners consideren les hombres com realitat i tenen una visió deformada d'aquesta, viuen en una completa ignorància.

Sòcrates concep el foc com el sol i enfoqui als esser humans al mur i creguem que les hombres són la realitat.

Act 33: Una altre manera d'entendre els sofistes

Naturalesa "physis": En aquesta paraula hi ha el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si matèixa i per si matèixa. La naturalesa té els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

Llei "Nómos": La llei s'oposa a la naturalesa. Es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l' harmonia, com és la justícia, un invent humà.

Tècnica "Téknhe": És l'art de modificar. Produir altres éssers, els quals depenen de nosaltres perquè els hem creat. Es creen objectes per a complir determinades necessitats. Estàn submesos a les lleis de qui els ha creat.

Ciutat"Polis": No és tan sol l'espai físic sinó també un espai abstracte. És una mena de xarxa a on es teixeixen les relacions dels éssers humans que canvien en l'espai físic.

Llenguatje, pensament i raó "Logos": La importància de la comunicació entre els homes, les paraules són valors que cal discutir, dialogar i reconstruir. El "logos" és una realitat peculiar: La seva existència no es clara com la percepció del coneixement. El món del "logos" es troba en la nostra conciència personal.

Educació "Paideia": L'educació és una manera de llenguatge. Una nova educació que estiguès d'acord amb principis democràtics havia de partir d'una crítica dels valors tradicionals.

Veritat "alétheia": Forma part del llenguatje en els sofistes. La verita és una expressió d'ambigüitat a la vida. La veritat s' expressa en la forma en la que la utilitzem.

Act 32: Diferències entre Empédocles i Anaxàgores

Empédocles: (490 - 430 a. de C)

La realitat de les coses es compinia de quatre elements segons Empédocles, els quals eren: aigua, l'aire, la terra i el foc. Aquests s'uneixen per una força de l' amor o discòrdia. El predomini total que fa l' a

mor i l' amistat fa que aquests elements s' ajuntin. Va anomenar physis a un procés de canvi en el qual el material es manté. Sent així que la realitat és un cicle que va de l'un a la multiplicitat. Deia: "l' ésser és i el no-ésser, no es".

Anaxàgores (500 - 428 a. de C)

Va introduïr el pensament filosòfic a la ciutat d'Atenes. A les realitats primàries les va anomenar homeomeríes que eren petites llavors. Aquestes, en ajuntar-se, feien néixer les coses i la disgregació de les mateices causaven la mort i que existirien per sempre, es distingeixen entre elles de forma qualitativa. Per al procés de moviment de les llavors estava harmonitsat per la noûs, la intel·ligència ordenadora estesa per l'univers, totalment autònoma i infinita, separada de la resta de coses incloses en les llavors. Ell deia que les coses no naixien ni morien, sinó que es produïen per alguna cosa.

Act 31: Comentari Parmènides.

Aquets text de Parmènides d’ Elea ens mostra la idea que te de l’esser d’etern, ja que no ha nascut i no morirà. Ell mateix ens afirma que és i no és no-esser i que no és i cal que no sigui. Podem resumir la idea en que del no res no pot sorgir res ja que en el no res no hi ha res.

L’ésser de Permènides és únic, continu, sempre està present, homogeni, ja que en tots els llocs hi ha la mateixa quantitat i immòbil ja que l’ésser no pot superar els seus límits.

Parmènides en contra a Heràclit, defensa un món no canviant i atribueix a l’ésser com concepte del principi de les coses. Heràclit està a favor d’un mon canviat i Heràclit defensa l’existència d’un sol ésser etern.

Act 30: Comentari dels textos d' Heràclit

Heràclit en els textos 1,5 i 6 fa referència a l’existència d’una raó universal, que el defineix amb el terme de logos. Els homes no hem sigut capaços de trobar aquest logos ja que ignorem la seva existència.

Heràclit afirma que tot neix i es destrueix. Defensa la idea d’un món sotmés a una realitat canviant i no seria possible sense l’existència del logos, que permet la disputa de contraris, aquets contraris es necessiten l’un al altre i un no pot viure sense l’altre.

Heràclit agafa el foc com “arkhé” el principi de totes les coses I simbolitza aquesta lluita, oposició de contraris.

A partir del logos es produeixen els canvis, però a partir de les diferències entre els contraris s’arriba a una harmonia i permeten que hi hagui una vida més tranquil·la i sense tantes preocupacions.

Act 29: Anaximandre. Primer fragment de la història de la filosofia.

Aquest text pertany a Anaximandre de Milet i explica l'ordre de totes les coses. Ens aporta l'ideea de que existeix un principi ordenador el cual castiga o compensa a les persones pel desordre provocat i ens orienta a viure d'una manera més justa. L'ordre consisteix en un equilibri, és refereix a l'ordre com la justícia.

Es va interesar per temes semblants al del seu paisà i tal vagada mestre, Tales de Milet.

Tales es va preguntar que element seria l'origen de les coses, Anaximandre va arribar mes lluny i va utilitzar el terme ápeiron .

A partir del ápeiron arribem a un cosmos i retornem a aquest ápeiron, això significa que ens trobem en un retorn constant.

Act 28: Mapa Grècia (filosófic)

En aquets mapa podem observar els diferents filòsofs en la seva ciutat de naixement i podem observar a partir dels colors dels cuadres a l'època que hi pertenyien.

Comença un nou curs!

Començem l'últim curs de la nostre etapa escolar i l'afrontem amb il·lusió i ànims per obtenir bons resultats i arribar a les nostres aspiracions.

Aquí os monstrare totes les activitats que realitzarem en la matèria de filosofia aquest any.

Act:27 Dilemes morals

Dilema 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú d'alguna situació incomoda sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Depèn de la situació si que protegeixes primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquestasituació el noi està fent trampes per poder aprovar i es injust.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que el que vol es que el seu fill estigui tranquil i sigui feliç.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes però aquestes tinguin unes conseqüències perjudicials als demés i a l'inversa el mateix, nosaltres podem actuar en males intencions però al final tingui conseqüències positives.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís serà un nen consentit i pensarà que la seva mare el pot ajudar en tots els casos.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En el moment que tingui una responsabilitat i no estigui la seva mare per ajudar-lo o cobrir-lo tindrà greus problemes.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. El millor mirant-lo per l'interès es millor aprovar amb trampes però per aprendre a no fer-les seria millor que suspengués amb trampes i així s'adonés com es fan les coses correctament.

Dilema 2:

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell s'envà del seu lloc de treball una altre persona ocuparà el seu lloc.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem d'aconseguir es no explotar-la tant i deixar el nostre voltant com nosaltres el vem conèixer i millorar-lo si es possible.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Podriem establir un equilibri per que el poble pugui subsistir però la terra també.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que es governs no posen mesures per evitar els problemes mediambientals del planeta i les persones no obliguen a que aquestes es posin i seguim explotant els nostres recursos.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Act:26 Comentari de text, Séneca.

Aquest text pertany a una adaptació de Luci Anneu Sèneca de la seva obra “De la vida bienaventurada”. Ens monstra com hem d'afrontar la nostre vida estar segurs i no deixar-nos influenciar pels demès.

Sèneca en el text prèviament fa referència que el moment del nostre naixement ja posseïm uns factors que no es poden modificar. Al llarg de la nostre vida no ens tenim que deixar portar per les influencies externes, em de seguir el nostre propi camí i anar formant la nostre vida.

Per concloure l'autor fa referència a que cada persona es responsable de la seca pròpia vida i ha d'anar formant el seu propi camí.

Act:26 Biografia Sèneca

Lucio Anneo Séneca (Còrdova (Espanya)), 4 aC - 65 dC Va ser un filòsof romà conegut per les seves obres de caràcter moralista.Una tia materna, casada amb C.Galeri, prefecte a Egipte entre els anys 16 a 31, el va portar molt jove a Roma. La seva formació va ser variada. Va estudiar amb Sotión, un filòsof eclèctic, amb el estoic Attal i amb Papirio Fabiano. Més endavant en la seva vida va ser amic íntim del cínic Demetro. Va ser a Egipte amb el seu oncle, i va tornar l'any 31 a Roma, on per influències familiars, va ser nomenat cuestor.

El seu estil brillant d'orador i escriptor s'havia assentat quan arriba al poder l'any 39 l'emperador Cayo Cesar Germànic Calígula. Segons explica Dión, la megalomania de l'emperador no va permetre que la fama de Sèneca li fes ombra. L'any 41 se li s'exilia a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livilla, germana de Gayo, i allí va estar fins l'any 49, quan per influència d'Agripina se l'anomena a Roma i se li nomena pretor. Se li nomena també, en el 51, tutor del jove Neró, i quan aquest puja el poder, el nomena conseller polític i ministre. Durant els vuit anys següents Sèneca i Burrus governar bé l'imperi. La seva política, basada en compromís i diplomàcia més que en innovacions i idealisme, va ser modesta però eficient. Quan altres persones que alimentaven els crims de Neró van començar a tenir influència sobre ell, la posició de Sèneca es va convertir en intolerable. Burrus mor en el 62, i Sèneca es troba sense suport; demana a Neró retirar-se de la cort i li dóna tota la seva immensa fortuna. El retir se li concedeix tàcitament i la fortuna no s'accepta fins després. Durant aquest període Sèneca no apareix en públic, està poc temps a Roma i es dedica a conversar amb els amics. L'any 65 se l'acusa d'estar implicat en la conjura de Pisón contra Neró. Si Pisón hagués guanyat Sèneca hagués tornat possiblement al poder públic. Com que la conjura és descoberta se li condemna al suïcidi, ordre que Sèneca va executar seguint els dictats de l'estoïcisme i neopitagorisme.

Act:25 Llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a un fragment del “Manual” del gran filòsof grec Epictet.

En aquest text el filòsof ens fa referència a dos coses que ens podem trobar al llarg de la nostra vida.

Aquelles que estàn sota el nostre domini i podem prendre desición i altres que no estàn sote els nostre voluntat.

Epictet ens diu que no actuem sobre les coses que no és troben sota la nostre voluntat ja que ens portaran uns sentiments que ens afectaran a nosaltres i a les persones que tinguem al nostre voltant.

Per finalitzar Epictet diu que actuem sobre les coses que estan sota la nostre voluntat ja que així podem arribar a aconseguir una felicitat plena i sentir-nos plens nosaltres matèixos.

Act:24 Comparació Aristòtil i Epicur

Aristòtil

-Aristòtil va ser un filòsof grec.

- Per aconseguir la felicitat el més important era la prudència, les virtuts del caràcter i la sort.

- La felicitat era per a ell l'aspiració suprema de tots els èssers humans i allò per la qual cosa distinguim totes les altres coses.

- La felicitat consistia en un tipus de vida, basada en l'exercici sonstant d'alló més propi.

Epicur

-Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

-Per a ell la felicitat es re

duïa en plaure i l'absènsia de dolor.

- Cal triar sempre aquelles accions que ens aportin el major plaure i el que més temps durin.

- La felicitat consisteix a aconseguir la ataràxia.

- Hem d'allunyar-nos dels vicis i trobar diversos plaers.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Act:23 Definicions tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat:

És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa: manca de coacció externa.

-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit, i que tot el que passa ha de passar i per tant hem de ser impertorbables.

-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Tiene casi veinte años y ya está

cansado de soñar,

pero tras la frontera está su hogar,

su mundo, su ciudad.

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal,

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar.

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar...

libre...como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar...

libre...como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Con su amor por banderas se marchó

cantando una canción,

marchaba tan feliz que no escuchó

la voz que le llamó,

y tendido en el suelo se quedó

sonriendo y sin hablar,

sobre su pecho flores carmesí,

brotaban sin cesar...

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar...

libre...como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar...

libre...como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Aquesta cançò ens monstra a un noi de 20 anys que va a lluitar a la guerra i ell lluita per la seva pàtria i mentres sumia en sortir d'aquesta sirtuació i mentres està somiant en aixó no es dona compte i es atacat i acaba morin. En aquest moment queda lliure per sempre.

Act:16 El nacionalisme

El nacionalisme és el conjunt d'ideologies, punts de vista i criteris epistemològics orientat a la justificació de l'estat nacional i orientat a la seva interiorització com a marc d'anàlisi i horitzó polític pels seus ciutadans als quals se'ls inculca el principi de nacionalitat com a base i legitimació del principi de ciutadania.
Jo personalment estic a favor que es conservi i existeixi sempre un sentiment nacional cap a la teva nació.
Veig correcte que s'apliqui un sentiment moderat el qual per conservar la llengua, cultura... pero no veig aceptable portar un nacionalisme rígic que pot causar alguns problemes en la societat com el cas del feixisme italià i el nacisme alemany.
Desde el meu punt de vista, el nacionalisme català actual em sembla correcte ja que el que volem es defensar els nostres costums i alçar l'importancia de la nostra llengua... i deixar tambè de dependre excesivament d'Espanya.
Actualment en Espanya els sentiments nacionalistes més forts es porten a terme en Catalunya i en el País Vasc per aconseguir l'independéncia dels seus territoris amb Espanya.
En aquests termes, sempre hi han unes varietats d'idees les cuals totes tenen sempre els seus aventatjes i els seus inconvenients.

Power-point teories ment i cervell

Presentación1teoriescervell

View more presentations from isma_sanma.

Act:21 Definicions tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Act:20 Opinió a clase

Personalement jo estic a favor de l'hilemorfisme defensat per Aristótil ja que penso que ànima i cos son dos elements indispensables i inseparables.

El cos es la base de la matèria i l'ànima la forma subtancial de l'ésser.

Aquest dos elements nomès es poden separar en l'hora de la mort ja que en aquesta teoria Aristòtil defensa que l'ànima es inmortal.

Act:19 Definicions tema 6

-Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural (al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió).
-Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: És necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
-Contractualisme: La societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre, al desemparat, al que no té un bona vida i no disposa de recursos.
-Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Act:18 Comentari de text Huntington

Els dos textos pertanyen a un fragment de Manuel Huntington denominat: Xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial.

En el primer text ens fa referència al cambi de poder que està socsein en el món ja que en el moment el poder està en mans dels occidentals però pasara en un futur als asiàtics i islàmics pel simple fet del creixement que s'està produïn en la seva economia que superarà la de les potències occidentals.

En el segon text Huntington parla sobre les característiques que tenen en comú les diferents cultures i parla cobre l'universalisme pel simple fet que tots vivim en un mateix planeta i som iguals però amb cultures diferents.

Act:17 L'aporofòbia

Aquest fragment pertany a un article d'Adela Cortina publicat a l'ABC.

L'aporofòbia es l'odi als pobres.

Adela cortina mostra en aquest fragment els problemes que podem trobar a l'aporofóbia com es el racisme, xenofobia...

En la nostre societat actual afirma l'autora no respectem als pobres i respetem abans a un estranger ja que el estranger pot ser ric i se l'obren les portes a totes les posibilitats.

Desde el meu punt de vista, estic d'acord amb Adela Cortina ja que en la nostre societat els pobres no son respectats pel mínim fet de que no tenen diners.

En la meva opinió, les persones actuals ens movem per impolsos relacionats amb els diners i tot el que no ter aveure amb aquests no interesa i es rebutjat.

Act:15 Exercici 3 pàgina 133

Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. (Relativisme cultural/ separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. ( Relativisme cultural/ es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

-Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres!(Etnocentrisme /Racisme)

-És impossible entendre's amb els paios! (Etnocentrime)

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? (Relativisme cultural)

Act:14 Exercici 2 pàgina 133.

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Act:13 La cultura com a manera de viure

Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre laTierra.

Ens aquest fragment Montagu ens monstra la seva manera de concebre que es la cultura, una manera de viure segons un poble, sentiments, idioma...

La cultura es un mitjà creat per l'home. La cultura s'identifica a la pròpia vida i no s'imposa a ella.

En conclusió, tothom em de respectar la cultura ja que es la que ens aporta tot el que sabem i tots els nostres coneixements, religions, llengua...

Act:12 Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau

-Quina teoria consideres més coherent?

Aristòtil defensa que l'esser es sociable per naturaleza, es a dir, necesita la cultura per formar-se.

Afirma que nomès les persones podem viure en societat perque som els unics que sabem diferencias el que esta bé i el que està malament.

La teoria contractualista diu que l'esser humà no es sociable per naturalesa ja que diu que la societat és una contrucció artificial per potenciar una sèrie de relacions entre les persones que son invitables. La societat és un contracte entre els éssers humans per evitar les baralles constants. Aquesta teoria la defensen:

Hobbes: Te una visió pessimista del ésser huma i parteix de la idea de que les persones ens movem per la societat pel nostre propi egoisme.

Rousseau: Te una visió benèvola del esser humà. Afirma que les persones no necesitem viure en societat, però es mou per impulsos benèvols cap als demés.

Jo personalment estic a favor de la teoría que defensa Aristótil ja que penso que som sociables per naturalesa i necesitem la societat per poder formar-nos i arribar a una felicitat.