Lucio Anneo Séneca (Còrdova (Espanya)), 4 aC - 65 dC Va ser un filòsof romà conegut per les seves obres de caràcter moralista.Una tia materna, casada amb C.Galeri, prefecte a Egipte entre els anys 16 a 31, el va portar molt jove a Roma. La seva formació va ser variada. Va estudiar amb Sotión, un filòsof eclèctic, amb el estoic Attal i amb Papirio Fabiano. Més endavant en la seva vida va ser amic íntim del cínic Demetro. Va ser a Egipte amb el seu oncle, i va tornar l'any 31 a Roma, on per influències familiars, va ser nomenat cuestor.
El seu estil brillant d'orador i escriptor s'havia assentat quan arriba al poder l'any 39 l'emperador Cayo Cesar Germànic Calígula. Segons explica Dión, la megalomania de l'emperador no va permetre que la fama de Sèneca li fes ombra. L'any 41 se li s'exilia a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livilla, germana de Gayo, i allí va estar fins l'any 49, quan per influència d'Agripina se l'anomena a Roma i se li nomena pretor. Se li nomena també, en el 51, tutor del jove Neró, i quan aquest puja el poder, el nomena conseller polític i ministre. Durant els vuit anys següents Sèneca i Burrus governar bé l'imperi. La seva política, basada en compromís i diplomàcia més que en innovacions i idealisme, va ser modesta però eficient. Quan altres persones que alimentaven els crims de Neró van començar a tenir influència sobre ell, la posició de Sèneca es va convertir en intolerable. Burrus mor en el 62, i Sèneca es troba sense suport; demana a Neró retirar-se de la cort i li dóna tota la seva immensa fortuna. El retir se li concedeix tàcitament i la fortuna no s'accepta fins després. Durant aquest període Sèneca no apareix en públic, està poc temps a Roma i es dedica a conversar amb els amics. L'any 65 se l'acusa d'estar implicat en la conjura de Pisón contra Neró. Si Pisón hagués guanyat Sèneca hagués tornat possiblement al poder públic. Com que la conjura és descoberta se li condemna al suïcidi, ordre que Sèneca va executar seguint els dictats de l'estoïcisme i neopitagorisme.
El seu estil brillant d'orador i escriptor s'havia assentat quan arriba al poder l'any 39 l'emperador Cayo Cesar Germànic Calígula. Segons explica Dión, la megalomania de l'emperador no va permetre que la fama de Sèneca li fes ombra. L'any 41 se li s'exilia a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livilla, germana de Gayo, i allí va estar fins l'any 49, quan per influència d'Agripina se l'anomena a Roma i se li nomena pretor. Se li nomena també, en el 51, tutor del jove Neró, i quan aquest puja el poder, el nomena conseller polític i ministre. Durant els vuit anys següents Sèneca i Burrus governar bé l'imperi. La seva política, basada en compromís i diplomàcia més que en innovacions i idealisme, va ser modesta però eficient. Quan altres persones que alimentaven els crims de Neró van començar a tenir influència sobre ell, la posició de Sèneca es va convertir en intolerable. Burrus mor en el 62, i Sèneca es troba sense suport; demana a Neró retirar-se de la cort i li dóna tota la seva immensa fortuna. El retir se li concedeix tàcitament i la fortuna no s'accepta fins després. Durant aquest període Sèneca no apareix en públic, està poc temps a Roma i es dedica a conversar amb els amics. L'any 65 se l'acusa d'estar implicat en la conjura de Pisón contra Neró. Si Pisón hagués guanyat Sèneca hagués tornat possiblement al poder públic. Com que la conjura és descoberta se li condemna al suïcidi, ordre que Sèneca va executar seguint els dictats de l'estoïcisme i neopitagorisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario