Aquets text de Parmènides d’ Elea ens mostra la idea que te de l’esser d’etern, ja que no ha nascut i no morirà. Ell mateix ens afirma que és i no és no-esser i que no és i cal que no sigui. Podem resumir la idea en que del no res no pot sorgir res ja que en el no res no hi ha res.
L’ésser de Permènides és únic, continu, sempre està present, homogeni, ja que en tots els llocs hi ha la mateixa quantitat i immòbil ja que l’ésser no pot superar els seus límits.
Parmènides en contra a Heràclit, defensa un món no canviant i atribueix a l’ésser com concepte del principi de les coses. Heràclit està a favor d’un mon canviat i Heràclit defensa l’existència d’un sol ésser etern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario