Empédocles: (490 - 430 a. de C)
La realitat de les coses es compinia de quatre elements segons Empédocles, els quals eren: aigua, l'aire, la terra i el foc. Aquests s'uneixen per una força de l' amor o discòrdia. El predomini total que fa l' a
mor i l' amistat fa que aquests elements s' ajuntin. Va anomenar physis a un procés de canvi en el qual el material es manté. Sent així que la realitat és un cicle que va de l'un a la multiplicitat. Deia: "l' ésser és i el no-ésser, no es".
Anaxàgores (500 - 428 a. de C)
Va introduïr el pensament filosòfic a la ciutat d'Atenes. A les realitats primàries les va anomenar homeomeríes que eren petites llavors. Aquestes, en ajuntar-se, feien néixer les coses i la disgregació de les mateices causaven la mort i que existirien per sempre, es distingeixen entre elles de forma qualitativa. Per al procés de moviment de les llavors estava harmonitsat per la noûs, la intel·ligència ordenadora estesa per l'univers, totalment autònoma i infinita, separada de la resta de coses incloses en les llavors. Ell deia que les coses no naixien ni morien, sinó que es produïen per alguna cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario