Descartes és un filòsof racionalista del segle XVII, afirma que tot el que li han ensenyat fins ara és dubtós i el que vol és crear un coneixement. Descartes té clar que Déu és bo i etern i no pot enganyar-li i comença suposant l’existència d’un geni maligne que l’enganya contínuament, i afirma per tant, que ell no es refiarà de res extern a ell.
En resum, Descartes dubta de l'existència de totes les coses.
Títol: Existència d'un esser mentider.
Comentari de text
Títol: Existència d'un esser mentider.
Comentari de text
Descartes, en aquest text, dubta de tot el que l'envolta per arribar a la creació d'un propi coneixement. La primera hipòtesi d'aquest filòsof va ser la d'un Déu enganyador, però després aquest concep l'idea de Déu com un ésser bo i etern i Ell no es capaç de introduir-nos idees falses i no ens enganya, així que ens parla d'un geni maligne, que l'engany a constantment i li fa creure que totes les coses exteriors són reals, però e realitat aquestes no són reals, sinó il·lusions. Dubta del fins i tot del seu cos i dels sentits (mai dubta de l'existència del jo). Aquest fet de dubtar de la seva existència el fa pensar i si ha pensat vol dir que existeix. Acaba defensant que per molt llest que sigui aquest geni, mai li podrà imposar res i no podrà fer que ell no sigui.
En l'antiguitat molts filòsofs creien en l'existència d'un ésser, que el podem comparar amb el geni enganyador, i aquests és diferència ja que no és perfecte ja que ens enganya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario