Idees principals
Aquest text pertany a la segona meditació de Descartes, filòsof racionalista del s. XVI.
En el text ens posa l'exemple de la cera i tracta de mostrar-nos a partir d'aquesta que els sentits ens enganyen a vegades i a partir de la raó i l'enteniment únicament podrem arribar a conèixer a aquests. Descartes ens torna a mostrar en el text el seu dubte de totes les coses que existeixen menys l'existència de jo, ja que si pensem, vol dir que existim.
Títol: Apreciacions falses dels sentits
Comentari de text
L'exemple de la cera Descartes l'introdueix com exemple per explicar la segona meditació. La cera la podem observar a partir dels nostres sentits i veiem que al pas del temps la seva forma varia i aquesta sempre és la mateixa però els nostres sentits ens poden enganyar i fer-nos pensar que aquesta és diferent a la inicial, és a dir, una altre. Per aquest motiu Descartes afirma que els essers no ens podem fiar dels sentits ja que si ens enganyen una vegada, ens poden enganyar més d'un cop.
Descartes en aquest text afirma que ell existeix ja que està pensant en el tema de la cera i si esta pensant vol dir que existeix.
Aquesta teoria de Descartes de no poder conèixer les coses a partir dels sentits la podem comparar amb la teoria de Plató ja que aquest va afirmar que el coneixement sensible no és un coneixement fiable. El concepte de l'existència del jo el podem comparar amb la teoria de Sant Agustí ja que el fet de dubtar, pensar... fa que nosaltres existim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario