Act 40: Comparació entre les teories de Sant Tomàs d'Aquino i Sant Anselm de Canterbury

Sant Anselm de Canterbury.
Va sostenir la possibilitat d'una demostració racional de l'existència de Déu ja que considerava que Deu existia necessariament,per confirmar aquesta existència exposa un argument ontològic.

Sant Tomàs d'Aquino
Defensa que la fe guia l'home fins a la seva finalitat última: Déu, supera la raó, però no l’anul·la ni la torna inútil.
L’ evidència de l'existència de Déu i l'absència d'una idea innata de Déu van portar a sant Tomàs a desenvolupar uns camins que portin a Déu: són les cinc vies. Aquestes vies són demostracions a posteriori, és a dir, argumentacions que parteixen d'observacions.
Vies:
- 1 ª via: Argument del motor no mogut. En el món creat existeix moviment. Tal i com afirmava Aristòtil, tot el que es mou és mogut per alguna cosa.

- 2a via: Argument de la causa primera. Tots els éssers del món creat tenen una causa, és a dir, són l'efecte produït per una causa.

- 3a via: Argument de l'ésser necessari. Totes les coses i tots els esdeveniments del món són contingents i possibles, és a dir, tan aviat poden estar com no estar, ja que són peribles. Per tant, la seva existència depèn d'alguna cosa exterior a ells, depèn d'un altre ésser.

-4a via: Argument de l'ésser perfecte. Al món hi ha éssers més o menys perfectes, éssers amb diferents graus de perfecció. Cal que hi hagi un punt de referència perfectíssim que ens permeti comparar, i és Déu, l'Ésser Perfecte.

- 5a via: Argument de l'ésser intel·ligent. Partint de l'ordenació de l'univers cap a un fi, conclourà en Déu com intel·ligència ordenadora.

Amb aquestes vies queda totalment demostrada l'existència de Déu segons sant Tomàs.
Comparació d'ambdós pensadors

- Diferències:
Sant Anselm està convençut que ha demostrat l'existència real de Déu, perquè té el concepte en la ment que Déu és el màxim pensable. Per tant, si ho pensa - pel fet de pensar - necessàriament ha d'existir en la realitat.
En canvi, Sant Tomàs argumenta des de l'experiència sensible. També vol demostrar l'existència de Déu, però part de l'experiència sensible, perquè la proposició "Déu existeix", l'enteniment humà no la pot conèixer de forma immediata.

- Similituds:

Tots dos són escolàstics i com això defensen una tesi (que és l'existència de Déu) sobre temàtica religiosa.

Els dos estableixen uns camins per demostrar racionalment l'existència de Déu, de la qual estan convençuts ja que mitjançant les seves argumentacions la proven.
Tots dos tenen una meta: establir els camins de la prova que Déu existeix.
Les conclusions que obtenen, actuen com màximes en les seves teories.
Sant Anselm i Sant Tomàs anteposen la fe a la raó, i donen primacia a la primera respecte a la segona, encara que totes dues són enteses segons cada autor de forma peculiar.
Els dos coincideixen en Déu com un Ésser suprem amb un gran nombre d'atributs, causa de l'univers i que sense el qual res és possible.