Tots dos són racionalistes, de manera que posseeixen la font de coneixement en la Raó i desconfien dels sentits, ja que ens enganyen i no demostren la realitat de les coses.
Descartes defensa l'innatisme, pel qual les idees no provenen de l'experiència, sinó que naixem amb ella.
Per contra Plató diu, que les idees són a priori, és a dir, que estan abans de l'experiència sensible, i que per explicar com coneix
la raó l'únic que hem de fer és recordar les idees a partir de l'experiència sensible (teoria de la reminiscència).
Plató també ens parla de la dialèctica, que és el coneixement superior basat en les matemàtiques, i per la qual s'arriba a la idea de Bé, que és la Idea suprema.
D'altra banda Descartes per arribar al coneixement superior es basa en el mètode cartesià. Utilitza el mètode per descobrir la primera veritat i anar avançant fins unificar-ho tot.
Tots dos autors parlen d'idees però en sentit molt diferent. Plató part de les Idees que són reals, mentre que Descartes part de les idees que són representacions de la realitat e
n la nostra ment, són els nostres pensaments, els continguts de la nostra ment.
Tant Plató com descarts són dualistes, els dos mantenen que la persona és un compost del cos (exposats a canvis) i ànima (capaç de subsistir sense el cos).
Per a Descartes la causa de tot és Déu, tot existeix gràcies a ell. El Déu de Descartes és un Déu creador, capaç de crear el món del no-res, un Déu catòlic. Plató posa la creació del món en el Demiürg, que és una intel·ligència ordenadora, és com un Déu, però que no crea, sinó, que ordena.
Per Plató el cos pertany al món sensible, però el més important per a ell és l'ànima, ja que aquesta prové del món de les idees.
Per Descartes el cos és l'extensió i l'ànima és el pensament, l'ànima informa a tot el cos tenint la seva aquest principal en el cervell.
