Act 39: La teoria hilemòrfica d'Aristòtil

Aquest fragment pertany a l'obra Metafísica del filósof del segle IV, Aristòtil.

Aquest text parla sobre la filosofia primera, que s'encarrega d'estudiar l'ésser tal com es amb les seves característiques i valors.

Es diferència de les altres ciències perquè la majoria només mires l'ésser des d'un punt de vista i la metafísica estudia l'èsser com una substància que sufreix un seguit d'accidents.

Aquets accidents depenen de la substància, es a dir, de l'ésser. L'ésser pot existir per si mateix sense la necessitat dels accidents ja que és la subtància.

Act 38: La temprança en la societat

Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, va ser escrit en la seva etapa de maduresa.

El tema principal d'aquest fragment és la comparació entre tempraça, saviesa i coratge.

En aquest fragment es pot observar el diàleg que mantè Sócrates amb Glaucó.

Les virtuds que són representades les trobem distribuides de diferent manera en les classes socials de la societat.

La saviesa i el coratge no les podem trobar en totes les classes socials, només en grups de privilegiats com són els filòsofs, però per altra banda tenim la temprança que es una virtud que la trobem en tots els essers de manera igual, la trobem a forts, rics...

En una societat tothom te temprança, pero no tots tenen saviesa i coratge, els filòsofs són els privilegiats que reunèixen els tres valors importants.

Act 37: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'estat.

Aquest fragment XVI pertany al llibre IV de la República de Plató. Correspon a la seva etapa de maduresa.

Està constituit basicament per un diàleg de Sòcrates.

Sòcrates en el diàleg ens explica l'anima i les diferents parts d'aquesta i Platò fa referència als diferents estaments de la ciutat i les diferents qualitats.

En aquest fragment s'arriba a la conclusió que si la ciutat és justa és degut a que la gent de cada nivell social fa el treball que li pertoca i te les cualitats soficients per poder portarlo a terme correctament.

En el text es defenta la justicia de les persones i per aconseguirla cada persona ha de fer el que li pertoca en la societat en la que viu.

Plató al final del text fa una referència al govern i el jutja pel seu comportament irracional, portant a terme un comportament de prudencia.

Act 37: Coneixement racional

El text pertany a Plató i es troba dins de l'obra de Cràtil que correspon a l'epoca de maduresa on va començar ha introduïr els seus propis mètodes.

En aquest text Plató ens fa referència al coneixement de le coses i explica que si res es mantè, es a dir, està en un camvi, no podem establir el coneixement en si mateix.

En el món sensible, es a dir, en el món dels objectes no podem captar el coneixement ja que com he dit hi ha una situació de constants canvis.

Plató acaba argumentant que l'única manera d' arribar a aconseguir un coneixement de les coses es a partir del món intel·ligible, el món de les idees.

Aquesta teoría de Plató la podem relacionar amb la d' Heràclit ja que afirma que el món està en un constant canvi i també la podem relacionar amb la teoría de Parmènides però aquest perquè considera que el món no està sotmés a canvi.

Act 36: Demiürg com a causa ordenadora del món.

Aquest fragment de Plató ens parla sobre el Demiürg com a causa ordenadora del món.

Ens aquest text ens fa referència a que tot allò que existeix ho fa per alguna raó. A partir de les idees, el Demiürg actua i crea les coses. El món es una cópia de les idees.

Els Demiürg s'encarrega d'ordenar les idees per configurar el nostre món. Els món es una cópia del món de les idees, un món perfecte, així que el nostre món és lo més bell que s'ha arribat a crear.

Si el Demiürg s'hagués centrat en un model sotmès al naixement, aquestes obres creades ja no serien belles. Aixó significa que el nostre món podria ser la imatge d'un altre món.

Act 35: Ciència (episteme) i Opinió (doxa)

Aquest text pertany al llibre V de la República de Plató. és un diàleg sobre la teoria del coneixement. Es un llibre que el va escriure en la seva època de maduresa.

Aquest diàleg começa amb l'afirmació que els únics coneixedors de la veritat són els filòsofs, ja que les demés persones no coneixen les idees de bellesa, coneixen el concepte, la bellesa visual però no les idees, es limiten a dir que les coses són belles pero el concepte no l'arriben a coneixer.

Els objectes del món sensible no són fiables per l'idea de bellesa ja que es troben en un món canviant. El veritable coneixement no es pot reduir a les coses que canvien, pero si a allò que no canvia.

El filosof ha actuar com una mena de tutor que guia a les demés persones a arribar a la idea de coneixement de la veritat.

Act 34: Mite de la Caverna.

Aquest text pertany al Mite de la caverna de Plató que es troba dins del llibre de la República. En aquest fragment és Sòcrates qui parla, ja que, Plató va rebre una gran influència d'ell.

Aquest text tracta d'un conjunt de presones que estan lligats i l'únic que poden veure de l'exterior són ombres reflexades per persones que passaven i es reflectava l'imatge gràcies al foc. El que veuen el presoners es el que creuen que és la realitat però realment no ho és. En el mite de la caverna podem diferenciar l'àmbit sensible que correspón a la zona dels presoners i les ombres representades al mur i l'àmbit intaligible que correspón a la zona exterior on realment trobem la realitat.

Els presoners no coneixen la vertadera veritat ja que mai han sortit de la caverna i no poden actuar davant una realitat que no coneixen . Els presoners consideren les hombres com realitat i tenen una visió deformada d'aquesta, viuen en una completa ignorància.

Sòcrates concep el foc com el sol i enfoqui als esser humans al mur i creguem que les hombres són la realitat.

Act 33: Una altre manera d'entendre els sofistes

Naturalesa "physis": En aquesta paraula hi ha el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si matèixa i per si matèixa. La naturalesa té els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

Llei "Nómos": La llei s'oposa a la naturalesa. Es deu a principis regits per una manera humana de buscar l'equilibri i l' harmonia, com és la justícia, un invent humà.

Tècnica "Téknhe": És l'art de modificar. Produir altres éssers, els quals depenen de nosaltres perquè els hem creat. Es creen objectes per a complir determinades necessitats. Estàn submesos a les lleis de qui els ha creat.

Ciutat"Polis": No és tan sol l'espai físic sinó també un espai abstracte. És una mena de xarxa a on es teixeixen les relacions dels éssers humans que canvien en l'espai físic.

Llenguatje, pensament i raó "Logos": La importància de la comunicació entre els homes, les paraules són valors que cal discutir, dialogar i reconstruir. El "logos" és una realitat peculiar: La seva existència no es clara com la percepció del coneixement. El món del "logos" es troba en la nostra conciència personal.

Educació "Paideia": L'educació és una manera de llenguatge. Una nova educació que estiguès d'acord amb principis democràtics havia de partir d'una crítica dels valors tradicionals.

Veritat "alétheia": Forma part del llenguatje en els sofistes. La verita és una expressió d'ambigüitat a la vida. La veritat s' expressa en la forma en la que la utilitzem.

Act 32: Diferències entre Empédocles i Anaxàgores

Empédocles: (490 - 430 a. de C)

La realitat de les coses es compinia de quatre elements segons Empédocles, els quals eren: aigua, l'aire, la terra i el foc. Aquests s'uneixen per una força de l' amor o discòrdia. El predomini total que fa l' a

mor i l' amistat fa que aquests elements s' ajuntin. Va anomenar physis a un procés de canvi en el qual el material es manté. Sent així que la realitat és un cicle que va de l'un a la multiplicitat. Deia: "l' ésser és i el no-ésser, no es".

Anaxàgores (500 - 428 a. de C)

Va introduïr el pensament filosòfic a la ciutat d'Atenes. A les realitats primàries les va anomenar homeomeríes que eren petites llavors. Aquestes, en ajuntar-se, feien néixer les coses i la disgregació de les mateices causaven la mort i que existirien per sempre, es distingeixen entre elles de forma qualitativa. Per al procés de moviment de les llavors estava harmonitsat per la noûs, la intel·ligència ordenadora estesa per l'univers, totalment autònoma i infinita, separada de la resta de coses incloses en les llavors. Ell deia que les coses no naixien ni morien, sinó que es produïen per alguna cosa.

Act 31: Comentari Parmènides.

Aquets text de Parmènides d’ Elea ens mostra la idea que te de l’esser d’etern, ja que no ha nascut i no morirà. Ell mateix ens afirma que és i no és no-esser i que no és i cal que no sigui. Podem resumir la idea en que del no res no pot sorgir res ja que en el no res no hi ha res.

L’ésser de Permènides és únic, continu, sempre està present, homogeni, ja que en tots els llocs hi ha la mateixa quantitat i immòbil ja que l’ésser no pot superar els seus límits.

Parmènides en contra a Heràclit, defensa un món no canviant i atribueix a l’ésser com concepte del principi de les coses. Heràclit està a favor d’un mon canviat i Heràclit defensa l’existència d’un sol ésser etern.

Act 30: Comentari dels textos d' Heràclit

Heràclit en els textos 1,5 i 6 fa referència a l’existència d’una raó universal, que el defineix amb el terme de logos. Els homes no hem sigut capaços de trobar aquest logos ja que ignorem la seva existència.

Heràclit afirma que tot neix i es destrueix. Defensa la idea d’un món sotmés a una realitat canviant i no seria possible sense l’existència del logos, que permet la disputa de contraris, aquets contraris es necessiten l’un al altre i un no pot viure sense l’altre.

Heràclit agafa el foc com “arkhé” el principi de totes les coses I simbolitza aquesta lluita, oposició de contraris.

A partir del logos es produeixen els canvis, però a partir de les diferències entre els contraris s’arriba a una harmonia i permeten que hi hagui una vida més tranquil·la i sense tantes preocupacions.

Act 29: Anaximandre. Primer fragment de la història de la filosofia.

Aquest text pertany a Anaximandre de Milet i explica l'ordre de totes les coses. Ens aporta l'ideea de que existeix un principi ordenador el cual castiga o compensa a les persones pel desordre provocat i ens orienta a viure d'una manera més justa. L'ordre consisteix en un equilibri, és refereix a l'ordre com la justícia.

Es va interesar per temes semblants al del seu paisà i tal vagada mestre, Tales de Milet.

Tales es va preguntar que element seria l'origen de les coses, Anaximandre va arribar mes lluny i va utilitzar el terme ápeiron .

A partir del ápeiron arribem a un cosmos i retornem a aquest ápeiron, això significa que ens trobem en un retorn constant.

Act 28: Mapa Grècia (filosófic)

En aquets mapa podem observar els diferents filòsofs en la seva ciutat de naixement i podem observar a partir dels colors dels cuadres a l'època que hi pertenyien.

Comença un nou curs!

Començem l'últim curs de la nostre etapa escolar i l'afrontem amb il·lusió i ànims per obtenir bons resultats i arribar a les nostres aspiracions.

Aquí os monstrare totes les activitats que realitzarem en la matèria de filosofia aquest any.