Filòsof austríac, un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut especialment per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica. Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; Wittgenstein es va educar en el si d'una família rica i il•lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques publicat amb caràcter pòstum el 1953.
La vida filosòfica de Wittgenstein es pot dividir en dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, de manera coherent, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. En el Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encanteri de la nostra intel•ligència mitjançant el llenguatge". En les Investigacions filosòfiques va defensar que si un investiga en el present com s'utilitza el llenguatge, la varietat d'usos lingüístics es torna clara. Les paraules són com eines, i com les eines serveixen per a diferents funcions, així les expressions lingüístiques compleixen diverses funcions. Encara que algunes preposicions són utilitzades per a representar fets, altres són utilitzades per ordenar, interrogar, pregar, agraïr, maleïr, i així successivament. Aquest reconeixement de la pluralitat i flexibilitat lingüístiques van portar al concepte de Wittgenstein del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge. El científic, per exemple, està immers en un joc lingüístic diferent del teòleg. A més, el significat d'una proposició ha de ser compresa en l'àmbit del seu context, és a dir, en els termes de les regles del joc del qual aquesta proposició és una part. La clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús.
Altres obres de Wittgenstein, totes publicades després de la seva mort, són Investigacions filosòfiques (1953), Observacions sobre els fonaments de les matemàtiques (1956), Els quaderns blau i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica ( 1969). Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals entaulava amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947, va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.
La vida filosòfica de Wittgenstein es pot dividir en dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, de manera coherent, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. En el Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encanteri de la nostra intel•ligència mitjançant el llenguatge". En les Investigacions filosòfiques va defensar que si un investiga en el present com s'utilitza el llenguatge, la varietat d'usos lingüístics es torna clara. Les paraules són com eines, i com les eines serveixen per a diferents funcions, així les expressions lingüístiques compleixen diverses funcions. Encara que algunes preposicions són utilitzades per a representar fets, altres són utilitzades per ordenar, interrogar, pregar, agraïr, maleïr, i així successivament. Aquest reconeixement de la pluralitat i flexibilitat lingüístiques van portar al concepte de Wittgenstein del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge. El científic, per exemple, està immers en un joc lingüístic diferent del teòleg. A més, el significat d'una proposició ha de ser compresa en l'àmbit del seu context, és a dir, en els termes de les regles del joc del qual aquesta proposició és una part. La clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús.
Altres obres de Wittgenstein, totes publicades després de la seva mort, són Investigacions filosòfiques (1953), Observacions sobre els fonaments de les matemàtiques (1956), Els quaderns blau i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica ( 1969). Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals entaulava amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947, va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.
No hay comentarios:
Publicar un comentario