viernes, 5 de noviembre de 2010

Act 9: Defineix breument

Saber Ordinari: És el saber que tè tothom i no explica el perque dels fets.

Saber científic: Busca l'organització sistemàtica del coneixement.

Saber filosofic: Saber total i radical, preguntes filosòfiques.

Ciència (definició moderna): mètode científic.

Mètode científic: Manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada.

Sil·logisme: Raonament deductiu en el cual posades certes coses, s'arriba a la conclusió.

Aximes: Principis fonamelntals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Teorema: Enunciats obtinguts a partir d'axiomes.

Inducció incompleta: Comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos.

Enunciat protocolari: Expresen fenòmens del món susceptible de ser contrastar empiricament.

Llei: Enunciat universal que expressa el comportament que mantenen els fenòmens concrets d'una manera irregular i invariable.

Teoria: Enunciats on podem deduïr totes les lleis.

Falsació: Hipótesi falsa quan els fets en el món no concorden amb els deduïts.

Comprensió: Consisteix a captar el sentit, i cal situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i regularitat de cosmos,

Empirisme: Separa dues fonts del mètode empirista: esperiència i raó i pren partit per l'experiència.

Mètode racionalista: Afirma la primasia de la raó sobre l'experiència.

Joc de llenguatje: Revels que descriuen situacions comunicatives o diferents formes d'utilitzar el llenguatje.

Hermenèutica normativa: És aquella que posa normes a la comprensió.

Ontologia: Filosofia teòrica que tracta de l'èsser.

Act 8: El problema de la filosofia contenporània


Aquest text pertany al llibre de Naturaleza, Història, Dios Adaptat per Xavier Zubiri.

L' home intenta solucionar els seus problemes de la vida quotidiana centrant-se només en els problemes superficials, per això és que mai aprofunditza, perque no vol que els problemes el repercuteixin.

Títol: L'existència de l'home a la vida quotidiana.

Preguntes:

Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüencies té per a nosaltres?

Sí ja que l'ésser és centra en allò més irrellevant perquè no es fa les preguntes realment importants i últimes, sinó les superficials.

Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquest moment de soledat.

Sí, moltes vegades me replegat en mi mateix, sobretot en la pregunta de: Déu existeix?

Act 7: Opinió, creença i saber


El fet de considerar una cosa com a certera, és treball del nostre entrendre, en el qual s'han de donar a més dels fonaments objectius, altres de subjectius.
Quan el judici es vàlid el seu fonament objectiu és suficient i rebrà el nom de convicció; en cas de que el fonament sigui subjectiu, l'anomenarem persuasió.
Només serà cert el que ens convenci.
La persuasió no pots porlarla a l'exterios, es a dir, no puc transmetre-la als de més.
Segons Kant, la combinació dels plans subjectiu i objectiu dóna lloc a tres graus de coneixement: Opinió, creença i saber.
L'opinió és aquell estat de coneixement en que el subjecte considera alguna cosa com a cert, però no en té seguretat i és insuficient tant de forma subjectiva com objectiva. Si només es objectivament suficient parlarem de la creença, i tenir per veritat és suficient tant subjectivament com objectivament estarem fent referència al saber.

Act 6: Ludwig Wittgenstein


Filòsof austríac, un dels pensadors més influents del segle XX, que va ser reconegut especialment per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia analítica. Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889; Wittgenstein es va educar en el si d'una família rica i il•lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a Gran Bretanya per estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per les matemàtiques pures el va portar al Trinity College (Cambridge) per estudiar amb Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia. El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que segons ell, subministrava la "solució definitiva" als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques publicat amb caràcter pòstum el 1953.

La vida filosòfica de Wittgenstein es pot dividir en dues èpoques diferents: un primer període, representat pel Tractatus, i un altre posterior, representat per les Investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida, però, Wittgenstein, de manera coherent, va concebre la filosofia com una anàlisi conceptual o lingüístic. En el Tractatus va defensar que la "filosofia pretén la clarificació lògica de les idees". En les Investigacions filosòfiques, però, mantenia que la "filosofia és un combat contra l'encanteri de la nostra intel•ligència mitjançant el llenguatge". En les Investigacions filosòfiques va defensar que si un investiga en el present com s'utilitza el llenguatge, la varietat d'usos lingüístics es torna clara. Les paraules són com eines, i com les eines serveixen per a diferents funcions, així les expressions lingüístiques compleixen diverses funcions. Encara que algunes preposicions són utilitzades per a representar fets, altres són utilitzades per ordenar, interrogar, pregar, agraïr, maleïr, i així successivament. Aquest reconeixement de la pluralitat i flexibilitat lingüístiques van portar al concepte de Wittgenstein del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge. El científic, per exemple, està immers en un joc lingüístic diferent del teòleg. A més, el significat d'una proposició ha de ser compresa en l'àmbit del seu context, és a dir, en els termes de les regles del joc del qual aquesta proposició és una part. La clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús.

Altres obres de Wittgenstein, totes publicades després de la seva mort, són Investigacions filosòfiques (1953), Observacions sobre els fonaments de les matemàtiques (1956), Els quaderns blau i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica ( 1969). Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals entaulava amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947, va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.


Act 5: Hipòtesi, llei i teoria

Aquest text es una adaptació del llibre "Aprender a razonar" de F. Pizarro.

Ens explica l'activitat bàsica de la ciència per explicar els diversos fenòmens que es poden veure en el món.

També fa referència a què és una hipòtesi científica.

Per altre banda, ens presenta quines hipòtesis es donaran per bones o no, serà vàlida sempre que no es doni una contradicció i sempre que hi haurà d'haver una comprovació; quan aquesta comprovació té èxit, passa a ser una llei científica.

El desenvolupament d'una ciència requereix d'una organització per poder arribar a la teoría científica.

Finalment Pizarro, utilitza una metàfora on ens compara una teoria científica amb un arbre.

Act4: És ciència la filosofia?

Jo personalment veig la filosofia com una ciència perquè investiga sobre la naturaleza del coneixement científic.


Molts científics mostren les seves opinions con la meva, pero d'altres no, perquè el seu raonament és basa en el terme de ciéncia moderna que diu que la ciéncia en els seus enunciats per demostrar els problemes utilitza poblemes matemàtics i expériències.


Al principi, quan em van mostrar aquesta qüestió, la filosofía la veia com una ciència però, amb el nou raonament, el meu pensament va cambian cada vegada que em vaig endinsant en el temari filosòfic d'aquest curs.


El primer que he après es que la filosofia es un saber que ens fa pensar i mai ens monstra una resposta final i la ciència en els seus estudia aplica els procesos matemàtics.

Això m'està cambian cada vegada els meus pensaments.

Act 3: Descripció sensible i racional d'un objecte

Libre


Descripció sensible: A primera vista és veu un objecte rectangular amb fulls al seu interior. Te una portada i una contraportada més grans que els fulls interiors i molt més visual.
Descripció Racional: Si després d'0bservar-lo, l'obrim, podem apreciar que aquests fulls estàn escrits i si dediquem una estona cada día ens podem ensenyar nous conceptes, ens poden entretenir... són elements molt útils per aprendre.

Act 2: Respón a les preguntes següents:

1: Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.
- Concepte que busca analitzar o buscar sentit a objectes o fets que són complicats o mai pensaries.

2: Quins temes tracta.
- Política, creació de l'univers, respecte, relacions...

3:Qui era Sócrates?
- Filófof Grec que va néixer al 1400a.C i va morir en 1350a.C aproximadament.

4:Quan apareix la filosofia occidental?
- S.VI

5:Perquè existim?
-Per donar sentit a la vida.

6: Perque existeixen els polítics?
- Per transmetre els pensaments i decisións de la població.

7:Creus que has de seguir uns valors? perquè?
-Si, per així poderte formar com persona.

8:Qui va crear l'univers?
- En aspectes físics, és creu que l'univers és va crear per una gran explosió anomenada Big Ban.

9: Esmenta 6 filósofs.
-Aristótil, Plató, Kant, Niche, Descartes i Copernic.

10: Perquè necesitem la cultura?
-Per poder mantenir una relacions amb les demés persones que ens envolten i poder coneixer més sobre elles.

11: Sóm lliures?
- Podem fer el que nosaltres volguem, pero sempre estem reguits per unes normes.

12:Que és la bellesa?
Noció abstracta lligada a nombrosos aspectes de l'existéncia humana.

Act 1:Reflexió Inicial de la filosofía


Text d'Aristotil:

Ens monstra que els homes van comenzar a filosofar per l'admiració del fenómens de la terra, a partir d'aquí van plantejar-se problemes més importants i amplis.
Diu que la persona que começa a filosofar, montra la seva ignorància, pero es começa a filosofar per saber més sobre els coneixements.

Text de Bertrand Russell:

Diu que la filosofia és troba entre la teologia i la ciència.
Igual que la teologia perque planteja problemes que encara no sabem, i igual que la ciència per explicar la raó humana.

benvulguts!

Hola!
Em dic Ismael i soc alumne del col·legi Sant Andreu de Natzaret.
En aquest blog os mostrare totes les tasques que realitzarem a la matèria de filosofía!

Fins aviat!