Act:27 Dilemes morals

Dilema 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú d'alguna situació incomoda sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Depèn de la situació si que protegeixes primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquestasituació el noi està fent trampes per poder aprovar i es injust.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que el que vol es que el seu fill estigui tranquil i sigui feliç.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes però aquestes tinguin unes conseqüències perjudicials als demés i a l'inversa el mateix, nosaltres podem actuar en males intencions però al final tingui conseqüències positives.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís serà un nen consentit i pensarà que la seva mare el pot ajudar en tots els casos.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En el moment que tingui una responsabilitat i no estigui la seva mare per ajudar-lo o cobrir-lo tindrà greus problemes.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. El millor mirant-lo per l'interès es millor aprovar amb trampes però per aprendre a no fer-les seria millor que suspengués amb trampes i així s'adonés com es fan les coses correctament.

Dilema 2:

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell s'envà del seu lloc de treball una altre persona ocuparà el seu lloc.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem d'aconseguir es no explotar-la tant i deixar el nostre voltant com nosaltres el vem conèixer i millorar-lo si es possible.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Podriem establir un equilibri per que el poble pugui subsistir però la terra també.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que es governs no posen mesures per evitar els problemes mediambientals del planeta i les persones no obliguen a que aquestes es posin i seguim explotant els nostres recursos.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Act:26 Comentari de text, Séneca.

Aquest text pertany a una adaptació de Luci Anneu Sèneca de la seva obra “De la vida bienaventurada”. Ens monstra com hem d'afrontar la nostre vida estar segurs i no deixar-nos influenciar pels demès.

Sèneca en el text prèviament fa referència que el moment del nostre naixement ja posseïm uns factors que no es poden modificar. Al llarg de la nostre vida no ens tenim que deixar portar per les influencies externes, em de seguir el nostre propi camí i anar formant la nostre vida.

Per concloure l'autor fa referència a que cada persona es responsable de la seca pròpia vida i ha d'anar formant el seu propi camí.

Act:26 Biografia Sèneca

Lucio Anneo Séneca (Còrdova (Espanya)), 4 aC - 65 dC Va ser un filòsof romà conegut per les seves obres de caràcter moralista.Una tia materna, casada amb C.Galeri, prefecte a Egipte entre els anys 16 a 31, el va portar molt jove a Roma. La seva formació va ser variada. Va estudiar amb Sotión, un filòsof eclèctic, amb el estoic Attal i amb Papirio Fabiano. Més endavant en la seva vida va ser amic íntim del cínic Demetro. Va ser a Egipte amb el seu oncle, i va tornar l'any 31 a Roma, on per influències familiars, va ser nomenat cuestor.

El seu estil brillant d'orador i escriptor s'havia assentat quan arriba al poder l'any 39 l'emperador Cayo Cesar Germànic Calígula. Segons explica Dión, la megalomania de l'emperador no va permetre que la fama de Sèneca li fes ombra. L'any 41 se li s'exilia a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livilla, germana de Gayo, i allí va estar fins l'any 49, quan per influència d'Agripina se l'anomena a Roma i se li nomena pretor. Se li nomena també, en el 51, tutor del jove Neró, i quan aquest puja el poder, el nomena conseller polític i ministre. Durant els vuit anys següents Sèneca i Burrus governar bé l'imperi. La seva política, basada en compromís i diplomàcia més que en innovacions i idealisme, va ser modesta però eficient. Quan altres persones que alimentaven els crims de Neró van començar a tenir influència sobre ell, la posició de Sèneca es va convertir en intolerable. Burrus mor en el 62, i Sèneca es troba sense suport; demana a Neró retirar-se de la cort i li dóna tota la seva immensa fortuna. El retir se li concedeix tàcitament i la fortuna no s'accepta fins després. Durant aquest període Sèneca no apareix en públic, està poc temps a Roma i es dedica a conversar amb els amics. L'any 65 se l'acusa d'estar implicat en la conjura de Pisón contra Neró. Si Pisón hagués guanyat Sèneca hagués tornat possiblement al poder públic. Com que la conjura és descoberta se li condemna al suïcidi, ordre que Sèneca va executar seguint els dictats de l'estoïcisme i neopitagorisme.

Act:25 Llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a un fragment del “Manual” del gran filòsof grec Epictet.

En aquest text el filòsof ens fa referència a dos coses que ens podem trobar al llarg de la nostra vida.

Aquelles que estàn sota el nostre domini i podem prendre desición i altres que no estàn sote els nostre voluntat.

Epictet ens diu que no actuem sobre les coses que no és troben sota la nostre voluntat ja que ens portaran uns sentiments que ens afectaran a nosaltres i a les persones que tinguem al nostre voltant.

Per finalitzar Epictet diu que actuem sobre les coses que estan sota la nostre voluntat ja que així podem arribar a aconseguir una felicitat plena i sentir-nos plens nosaltres matèixos.

Act:24 Comparació Aristòtil i Epicur

Aristòtil

-Aristòtil va ser un filòsof grec.

- Per aconseguir la felicitat el més important era la prudència, les virtuts del caràcter i la sort.

- La felicitat era per a ell l'aspiració suprema de tots els èssers humans i allò per la qual cosa distinguim totes les altres coses.

- La felicitat consistia en un tipus de vida, basada en l'exercici sonstant d'alló més propi.

Epicur

-Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

-Per a ell la felicitat es re

duïa en plaure i l'absènsia de dolor.

- Cal triar sempre aquelles accions que ens aportin el major plaure i el que més temps durin.

- La felicitat consisteix a aconseguir la ataràxia.

- Hem d'allunyar-nos dels vicis i trobar diversos plaers.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Act:23 Definicions tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat:

És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa: manca de coacció externa.

-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit, i que tot el que passa ha de passar i per tant hem de ser impertorbables.

-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.