Noema: objecte de la conciencia, exemple: el cel és blau.
Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, societat... segons l’hermeneutica són constitutius del coneixement.
Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: criteri de la veritat en el que s’accepta un enunciat com a cert perquè prové d’ algú a qui se li ha concedeix el crédit pel coneixement que té sobre una materia.
Coherència lògica: criteri de la veritat logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats d’un mateix sistema.
Utilitat: criteri de la veritat que considera que un enunciat és cert quan és útil i beneficiós.
Adequació: concordància entre el que és diu de quelcom i el que és.
Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.
Contingència: allò que és i que podria no haver sigut.
Necessitat: és absolutament real i no pot no ser ni ser d’una altra manera.
Món 2 (Popper): món de la ment, de la realitat psíquica, el que pensem.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
Principi de verificació: considera que perquè un enuncia sigui científic s’ha de poder demostrar empíricament.
Falsacionisme: considera que no s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinò que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals
Paradigma: conjunt d’hipòtesis, manera de veure el món. Manera de veure el món compartida per una comunitat de científics.
Revolució científica: període de canvi radical en que es substitueix un paradigma per un altre.
Anarquisme metodològic: Diu que no existeix un mètode vàlid per a la ciencia, ja que és subjectiva. Per tant, en la ciencia tot val.
No hay comentarios:
Publicar un comentario