Tiene casi veinte años y ya está

cansado de soñar,

pero tras la frontera está su hogar,

su mundo, su ciudad.

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal,

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar.

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar...

libre...como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar...

libre...como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Con su amor por banderas se marchó

cantando una canción,

marchaba tan feliz que no escuchó

la voz que le llamó,

y tendido en el suelo se quedó

sonriendo y sin hablar,

sobre su pecho flores carmesí,

brotaban sin cesar...

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar...

libre...como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar...

libre...como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Aquesta cançò ens monstra a un noi de 20 anys que va a lluitar a la guerra i ell lluita per la seva pàtria i mentres sumia en sortir d'aquesta sirtuació i mentres està somiant en aixó no es dona compte i es atacat i acaba morin. En aquest moment queda lliure per sempre.

Act:16 El nacionalisme

El nacionalisme és el conjunt d'ideologies, punts de vista i criteris epistemològics orientat a la justificació de l'estat nacional i orientat a la seva interiorització com a marc d'anàlisi i horitzó polític pels seus ciutadans als quals se'ls inculca el principi de nacionalitat com a base i legitimació del principi de ciutadania.
Jo personalment estic a favor que es conservi i existeixi sempre un sentiment nacional cap a la teva nació.
Veig correcte que s'apliqui un sentiment moderat el qual per conservar la llengua, cultura... pero no veig aceptable portar un nacionalisme rígic que pot causar alguns problemes en la societat com el cas del feixisme italià i el nacisme alemany.
Desde el meu punt de vista, el nacionalisme català actual em sembla correcte ja que el que volem es defensar els nostres costums i alçar l'importancia de la nostra llengua... i deixar tambè de dependre excesivament d'Espanya.
Actualment en Espanya els sentiments nacionalistes més forts es porten a terme en Catalunya i en el País Vasc per aconseguir l'independéncia dels seus territoris amb Espanya.
En aquests termes, sempre hi han unes varietats d'idees les cuals totes tenen sempre els seus aventatjes i els seus inconvenients.

Power-point teories ment i cervell

Presentación1teoriescervell

View more presentations from isma_sanma.

Act:21 Definicions tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Act:20 Opinió a clase

Personalement jo estic a favor de l'hilemorfisme defensat per Aristótil ja que penso que ànima i cos son dos elements indispensables i inseparables.

El cos es la base de la matèria i l'ànima la forma subtancial de l'ésser.

Aquest dos elements nomès es poden separar en l'hora de la mort ja que en aquesta teoria Aristòtil defensa que l'ànima es inmortal.

Act:19 Definicions tema 6

-Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural (al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió).
-Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: És necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
-Contractualisme: La societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre, al desemparat, al que no té un bona vida i no disposa de recursos.
-Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Act:18 Comentari de text Huntington

Els dos textos pertanyen a un fragment de Manuel Huntington denominat: Xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial.

En el primer text ens fa referència al cambi de poder que està socsein en el món ja que en el moment el poder està en mans dels occidentals però pasara en un futur als asiàtics i islàmics pel simple fet del creixement que s'està produïn en la seva economia que superarà la de les potències occidentals.

En el segon text Huntington parla sobre les característiques que tenen en comú les diferents cultures i parla cobre l'universalisme pel simple fet que tots vivim en un mateix planeta i som iguals però amb cultures diferents.

Act:17 L'aporofòbia

Aquest fragment pertany a un article d'Adela Cortina publicat a l'ABC.

L'aporofòbia es l'odi als pobres.

Adela cortina mostra en aquest fragment els problemes que podem trobar a l'aporofóbia com es el racisme, xenofobia...

En la nostre societat actual afirma l'autora no respectem als pobres i respetem abans a un estranger ja que el estranger pot ser ric i se l'obren les portes a totes les posibilitats.

Desde el meu punt de vista, estic d'acord amb Adela Cortina ja que en la nostre societat els pobres no son respectats pel mínim fet de que no tenen diners.

En la meva opinió, les persones actuals ens movem per impolsos relacionats amb els diners i tot el que no ter aveure amb aquests no interesa i es rebutjat.

Act:15 Exercici 3 pàgina 133

Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. (Relativisme cultural/ separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. ( Relativisme cultural/ es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

-Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres!(Etnocentrisme /Racisme)

-És impossible entendre's amb els paios! (Etnocentrime)

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? (Relativisme cultural)

Act:14 Exercici 2 pàgina 133.

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Act:13 La cultura com a manera de viure

Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre laTierra.

Ens aquest fragment Montagu ens monstra la seva manera de concebre que es la cultura, una manera de viure segons un poble, sentiments, idioma...

La cultura es un mitjà creat per l'home. La cultura s'identifica a la pròpia vida i no s'imposa a ella.

En conclusió, tothom em de respectar la cultura ja que es la que ens aporta tot el que sabem i tots els nostres coneixements, religions, llengua...

Act:12 Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau

-Quina teoria consideres més coherent?

Aristòtil defensa que l'esser es sociable per naturaleza, es a dir, necesita la cultura per formar-se.

Afirma que nomès les persones podem viure en societat perque som els unics que sabem diferencias el que esta bé i el que està malament.

La teoria contractualista diu que l'esser humà no es sociable per naturalesa ja que diu que la societat és una contrucció artificial per potenciar una sèrie de relacions entre les persones que son invitables. La societat és un contracte entre els éssers humans per evitar les baralles constants. Aquesta teoria la defensen:

Hobbes: Te una visió pessimista del ésser huma i parteix de la idea de que les persones ens movem per la societat pel nostre propi egoisme.

Rousseau: Te una visió benèvola del esser humà. Afirma que les persones no necesitem viure en societat, però es mou per impulsos benèvols cap als demés.

Jo personalment estic a favor de la teoría que defensa Aristótil ja que penso que som sociables per naturalesa i necesitem la societat per poder formar-nos i arribar a una felicitat.

Act:11 L'individualisme possessiu

Aquest text pertany a l'adaptació de Crawford Macpherson de la seva obra La teoría política del individualismo posesivo.

Segons aquest autor, defensa que les persones som lliures, es a dir, no depenem de les demés persones. Diu que som propietaris de les nostres capacitats i persona i no debem res a la societat per aixó.

Cada persona es lliure d'escollir les seves relacions i el seu ambient, sap el que li convé i el que no.

La societat es un conjunt de propietaris i aixó trenca la idea de la realitat humana ja que les persones necesitem la societat per formar-nos.

Tots els essers humans podem decidir el nostre voltant i les nostres relacions i una persona serà més lliure cuan cada vagada tingui que dependre menys de la societat en la qual pertany.

Act:10 Defineix breument

Noema: objecte de la conciencia, exemple: el cel és blau.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, societat... segons l’hermeneutica són constitutius del coneixement.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: criteri de la veritat en el que s’accepta un enunciat com a cert perquè prové d’ algú a qui se li ha concedeix el crédit pel coneixement que té sobre una materia.

Coherència lògica: criteri de la veritat logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats d’un mateix sistema.

Utilitat: criteri de la veritat que considera que un enunciat és cert quan és útil i beneficiós.

Adequació: concordància entre el que és diu de quelcom i el que és.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és i que podria no haver sigut.

Necessitat: és absolutament real i no pot no ser ni ser d’una altra manera.

Món 2 (Popper): món de la ment, de la realitat psíquica, el que pensem.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.

Principi de verificació: considera que perquè un enuncia sigui científic s’ha de poder demostrar empíricament.

Falsacionisme: considera que no s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinò que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals

Paradigma: conjunt d’hipòtesis, manera de veure el món. Manera de veure el món compartida per una comunitat de científics.

Revolució científica: període de canvi radical en que es substitueix un paradigma per un altre.

Anarquisme metodològic: Diu que no existeix un mètode vàlid per a la ciencia, ja que és subjectiva. Per tant, en la ciencia tot val.